La segona. Etapa de la humanitat que hem treballat és EGIPTE amb els seu art monumental tant increïble.
En
les seves representacions de figures humanes, tant en pintura com en
escultura, veiem que el que plasma és només el cos físic, son cossos
estàtics sense vida. Aquí l'home pren consciència de la seva dimensió
física, sembla com si sentis la seva ànima atrapada en un cos físic,
també ho veiem en les construccions dels temples,enormes com mai més
s'han construït, entrar en un temple egipci, és com entrar dins la
profunda terra, una sala, després una altra i una altra fins el fons on
es troba l'altar dels deus, un te la sensació d'entrar al fons de la
seva dimensió física per retrobar l'essència espiritual
Aquest any un dels temes centrals que treballem és la “Biografia Humana,” a través de l'história de l'art
per conèixer com s'ha desenvolupat la consciència humana. L'autoconsciència i el pensar lliure
son una conquesta de molts anys d'història. De la mateixa manera que quan naixem no tenim
encara autoconsciència ni el pensar d'adult, sinó que el jo conscient es va encarnant a través dels
anys i de l'experiència, també com a ànima grupal hem anat evolucionant i conquerint la nostra llibertat i
saviesa humana
Mirant la Prehistòria podem veure dues coses, en aquells temps no existia encara el
pensar intel·lectual ni la memòria temporal com ara, l'home per recordar col·locava pedres en els llocs
on realitzava rituals, així quan els veia sentia l'experiència de nou i podia recordar, s'anomena memòria
de localització després va ser la memòria rítmica i finalment la temporal.
Podem observar també com en aquest temps, parlem de fa més de 15.000 anys, l'home pren consciència
de que ell és diferent de l'animal ho podem veure en les magnífiques pintures rupestres
