Mirant la Prehistòria podem veure dues coses, en aquells temps no existia encara el pensar intel·lectual ni la memòria temporal com ara, l'home per recordar col·locava pedres en els llocs on realitzava rituals, així quan els veia sentia l'experiència de nou i podia recordar, s'anomena memòria de localització després va ser la memòria rítmica i finalment la temporal.
Podem observar també com en aquest temps, parlem de fa més de 15.000 anys, l'home pren consciència de que ell és diferent de l'animal ho podem veure en les magnífiques pintures rupestres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada